Deu passos per preparar els centres de treball d’Andorra, reduir l’exposició i actuar davant una emergència.
Els estius a Andorra ja no són els mateixos
El canvi climàtic està transformant les condicions de treball durant l’estiu. El Govern d’Andorra ja considera perceptible l’augment de les temperatures al país. Els episodis de calor cada vegada més extrems afecten tant a feines a l’aire lliure com les obres, tallers o treballs a peu de carrer; com espais tancats com les naus, les cuines, els magatzems i altres espais amb poca ventilació o fonts de calor.
La calor pot provocar fatiga, pèrdua de concentració, errors i accidents. També pot causar deshidratació, rampes, esgotament i un cop de calor, una emergència que pot ser mortal. El risc augmenta amb la humitat, el sol o altres fonts radiants, la falta d’aire, l’esforç físic, la durada de la tasca i els equips de protecció que dificulten l’evaporació de la suor.
Els enginyers i les enginyeres projectem, dirigim i coordinem moltes de les obres, instal·lacions i activitats on es donen aquestes condicions. Per això, des del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra volem aportar unes instruccions clares per prevenir el risc abans de començar, controlar-lo durant la jornada i actuar ràpidament si algú es troba malament.
La llei obliga a actuar, però cal més concreció
La Llei 34/2008 obliga les empreses a avaluar els riscos, adaptar la prevenció quan canvien les condicions, combatre els riscos en origen i organitzar els horaris i els descansos segons el nivell de risc. Aquest deure ja inclou la calor.
Ara bé, les disposicions andorranes més directes sobre temperatura i ventilació provenen del Reglament laboral de 1978 i no fixen un mètode de mesura ni nivells d’actuació. En la construcció s’exigeix aigua potable i fresca, però no hi ha un pla específic de calor, criteris d’aclimatació, pauses o aturada. Mentre aquest marc es concreta, hi ha mesures que es poden i s’han d’aplicar ara.
Deu passos davant la calor
ABANS DE COMENÇAR
1
Activa un pla de calor
L’empresa ha d’identificar les tasques i zones exposades, designar qui revisarà les condicions, establir les mesures per a cada nivell de risc i deixar clars els criteris per reduir o aturar la feina. Cada jornada s’han de consultar els avisos meteorològics i comprovar la situació real al lloc.
2
Mesura el risc on passa la feina
La temperatura del mòbil o d’un termòmetre no explica tota l’exposició. En feines amb sol, esforç físic, processos calents, exposició prolongada o EPI poc transpirables, el servei de prevenció hauria d’utilitzar una estació meteorològica per poder determinar indicadors com el WBGT al punt i a l’hora més desfavorables.
- El WBGT integra temperatura, humitat, radiació i moviment de l’aire.
- El resultat es compara amb l’esforç, la roba/EPI i l’aclimatació.
- Com a orientació, la referència va de 30,8 °C WBGT en feina lleugera aclimatada a 25,5 °C en feina molt intensa; és inferior si la persona no està aclimatada.
- Si supera la referència, s’actua; si el risc no es pot controlar, no es continua.
3
Mou les tasques pesants a les hores fresques
Avançar la jornada pot ser una bona mesura si es coordina amb la plantilla i es respecten les condicions laborals. També es pot mecanitzar, repartir la càrrega, reforçar l’equip, reduir el ritme o ajornar la tasca. L’objectiu és reduir l’exposició, no exigir més resistència física.
4
Prepara aigua, ombra i una zona fresca
L’empresa ha de garantir aigua potable fresca, suficient i pròxima des de l’inici. Si no hi ha un punt d’aigua, l’ha de portar i mantenir fresca i en condicions higièniques. També ha de crear ombra o recuperació fresca i, segons el lloc, instal•lar ventilació, barreres radiants o aïllament de les fonts calentes.
5
Adaptar-se progressivament a la calor
Les persones que comencen a treballar en condicions de calor o que tornen després d’una absència no haurien d’assumir tota l’exposició des del primer dia. L’empresa ha d’incrementar-la gradualment durant els primers dies, reforçar les pauses i assegurar-se que tothom sap com prevenir els riscos i actuar davant dels primers símptomes.
DURANT LA JORNADA
6
Beu regularment, sense esperar a tenir set
L’aigua ha d’estar a l’abast i l’organització ha de permetre beure. Per a activitat moderada amb calor de menys de dues hores, una orientació útil és un got d’uns 240 ml cada 15–20 minuts. Si la sudoració dura diverses hores, es recomana facilitar també begudes amb electròlits equilibrats. La pauta s’ha d’adaptar si hi ha indicacions mèdiques.
7
Fes pauses que refredin de veritat
Les pauses han d’estar previstes dins la jornada, fer-se a l’ombra o en un espai fresc i no comportar cap penalització. El responsable preventiu n’ha d’augmentar la freqüència o la durada quan pugen el WBGT, la humitat, el sol o l’esforç, quan falta aire o quan els EPI retenen calor.
8
Revisa les condicions i baixa el ritme a temps
La calor pot canviar durant la jornada. Cal repetir les comprovacions al punt més desfavorable i adaptar immediatament ritmes, tasques i descansos. En situacions de risc elevat s’ha d’evitar el treball aïllat i mantenir contacte visual o verbal. Davant el sol, primer cal ombra i horari; després, roba adequada, cap i clatell protegits, ulleres UV i protector solar SPF 30+.
SI APAREIXEN SÍMPTOMES
9
Esgotament per calor: atura, refresca i vigila
Pot aparèixer amb mal de cap, mareig, nàusees o vòmits, debilitat intensa, rampes, molta suor, set, irritabilitat o respiració ràpida. La persona sol continuar orientada.
• Atura la feina i porta-la a un lloc fresc.
• Afluixa o retira la roba exterior, mulla la pell, venta i aplica draps freds.
• Si està plenament conscient i pot empassar, dona aigua fresca a petits glops.
• No la deixis sola. Si empitjora o no millora ràpidament, truca al 116.
10
Possible cop de calor: truca al 116 i refreda immediatament
Confusió, conducta estranya, parla pastosa, dificultat per caminar, desmai o convulsions són senyals d’emergència. La pell pot estar molt calenta, seca o amb molta suor. No cal esperar a mesurar la temperatura corporal.
• Truca al 116, Servei Urgent Mèdic, i no deixis sola la persona.
• Porta-la a un lloc fresc, retira la roba exterior i inicia un refredament intens.
• Mulla la pell i venta; aplica fred al coll, les aixelles i les engonals.
• No donis res per beure si està confusa, convulsiona o està inconscient.
Una actualització útil per a Andorra
Un marc modern hauria de fixar un sistema comú d’avaluació —amb WBGT com a exemple, si cal—, plans de calor vinculats als avisos meteorològics, aigua i recuperació fresca, pauses, aclimatació, adaptació de tasques i horaris, criteris d’aturada, coordinació entre empreses i resposta d’emergència.
El pas següent seria concretar aquest marc amb criteris comuns per avaluar la calor, preparar plans d’actuació i coordinar les mesures amb els avisos meteorològics. Des del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra considerem oportú abordar aquesta actualització amb l’Administració, les empreses, les persones treballadores, els serveis de prevenció i els col·lectius tècnics.
Els enginyers i les enginyeres tenim l’obligació de protegir les persones que desenvolupen les tasques que sovint projectem, dirigim o coordinem. Incorporar la calor a la planificació, al disseny i a l’organització del treball forma part d’exercir bé la nostra professió.