El present article es redacta com a comentari de l’article «Taquilles + voreres», publicat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) en el diari Bon Dia i el seu web.
El Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra (COEA) comparteix amb el COAA alguns dels aspectes que ressalta l’article, a saber, que la construcció d’una infraestructura com l’estació nacional d’autobusos és clau per al desenvolupament del turisme i també per a la població del país. El COEA coincideix igualment en el fet que l’emplaçament triat, malgrat no ser perfecte, és convenient per l’orografia del terreny, per la proximitat al centre així com per la seva accessibilitat. El COEA també podria qüestionar altres aspectes administratius, com fa el Col·legi d’Arquitectes, però aquest no és l’objectiu d’aquest article.
Els enginyers del COEA manifestem el nostre total desacord amb l’afirmació que fa el COAA en relació amb les nostres competències. En el seu article, el col·lectiu dels arquitectes explica que dubta «de l’habilitació» dels enginyers «per demanar el permís d’obres d’un edifici d’aquestes característiques». Amb aquestes afirmacions, els arquitectes semblen desconèixer l’article 7 de la seva pròpia Llei, és a dir, la Llei reguladora de l’exercici dels professionals liberals de l’arquitectura, que estableix el següent: «Les competències descrites en els dos articles precedents són reconegudes als professionals de l’arquitectura sense perjudici d’aquelles que, de forma exclusiva o compartida, corresponen a altres tècnics de grau superior, els quals han d’actuar també dins l’àmbit de les competències que són pròpies de la seva titulació». Dit això, és important recordar (al lector, però també als nostres companys arquitectes) que els enginyers compartim competències amb els professionals de l’arquitectura, malgrat que aquests insisteixin a cridar als quatre vents el contrari. En efecte, i per posar-ne un exemple, els enginyers de camins, canals i ports o bé els enginyers civils i urbanistes, tenen plenes competències en equipaments, en instal·lacions de transport, en instal·lacions esportives, en enginyeria marítima i costera, en urbanisme i ordenament del territori i un llarg etcètera. Cal destacar, entre totes aquestes competències, la de disseny i construcció d’estacions d’autobusos.
I el que més ens preocupa és que aquesta tendència per part dels arquitectes a oblidar que els enginyers compartim moltes competències amb el seu col·lectiu és reiterada. Lamentem trobar-nos en una situació en què sembla com si els arquitectes volguessin autoconvèncer-se del contrari: aquests s’atribueixen unilateralment, i sense tenir en compte la llei, l’exclusivitat en la realització de molts projectes. I aquest fenomen és de tal magnitud que fins i tot les administracions acaben seguint el mateix corrent i oblidant, (massa) sovint, les atribucions del nostre col·lectiu en l’elaboració de concursos públics. Malauradament, és (massa) freqüent que concursos d’equipaments o relacionats amb l’urbanisme siguin exclusius per als professionals de l’arquitectura, el que és un clar atemptat contra la nostra professió. Al Col·legi d’Enginyers som partidaris que els concursos afavoreixin la formació d’equips pluridisciplinaris, però sempre respectant la llei i les atribucions i competències de cada col·lectiu. En efecte, pensem que la garantia de qualitat d’un projecte no la dóna exclusivament la titulació, sinó una complementarietat entre especialistes, un procediment transparent, un programa clar i uns plecs de condicions en què es valori el mèrit, les referències i la creativitat.
Per acabar i retornant a l’article dels arquitectes «Taquilles + voreres», quan el COAA diu que el Govern d’Andorra ha actuat «destil·lant prepotència, i confiant el resultat final a la bona fortuna, al desconeixement, i a la inexperiència en l’arquitectura i el paisatge, requisits imprescindibles per a un projecte d’aquesta complexitat i representativitat», no podem evitar pensar que això és una acusació directa a la capacitat dels enginyers que estan portant a terme el projecte. Potser a qui s’hauria de titllar de «prepotent» és al mateix col·lectiu que es permet de llançar aquesta acusació contra el Govern.
La Junta del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra.